LA VACUNACIÓ INTRADÈRMICA VERSUS LA VACUNACIÓ INTRAMUSCULAR
Actualment existen dos mètodes de vacunació.
- El primer mètode, es tracta de la vacunació clàssica, en la que s'utilitzen agulles i l'aplicació és intramuscular. Després de la seva administració, es crea una inflamació a nivell local que afavoreix l'arribada de cèl·lules de defensa a la zona en forma de reposta inmune.
- El segon mètode i més innovador, es la vacunació intradèrmica. Amb aquest mètode no s'utilitzen agulles ja que la dosis vacunal es diposita en la dermis per pressió. La seva gran eficàcia es deu a que en la dermis existeixin un número elevat de cèl·lules inmunitàries que faciliten la resposta inmune sigui molt més ràpida i eficaç.
LES CLAUS DE L'ÈXIT DE VACUNACUIÓ EN PORCÍ
VACUNACIÓ INTRADÈRMICA
- No s'utilitzen agulles.
- Es redueix el risc de transmisió de malalties.
- S'atravessen poques capes de pell.
- El maneig dels animals és molt més fàcil i es redueix l'estrés.
- La dosis de la vacuna és molt baixa.
- Existeix menor risc de provocar abscesos
- La resposta inmume és molt més ràpida.
VACUNACIÓ INTRAMUSCULAR
- Les agulles poden ser un vehicle de transmissió de malalties.
- En la seva aplicació es tracta d'atrevesar molts teixits per poder arribar el múscul.
- Causa molt olor i estrés.
- És necessari una dosis més alta de vacuna.
- En aplicacions incorrectes, existeix un major risc de provocar abscessos.
- En el múscul hi ha poques cèl·lules inmunitàries
- La resposta inmune es produeix degut a l'inflamació local.
.1.png)
